Camins públics i oberts

Ara, sembla que el Ajuntament de Banyalbufar vol tornar a provar la via judicial per recuperar la titularitat pública del camí vell d’Estellencs. És a dir, aconseguir una sentència ferma que permeti reobrir el tram del GR-221 que la propietat de Es Rafal tancà en virtut d’una suposada sentència judicial. Una decisió unilateral, arbitrària i injustificada que, d’entrada, ha barrat el pas d’accés a Planícia per s’Arboçar (Camí Vell de Planícia) i també ha interceptat la Ruta de Pedra en Sec entre Estellencs i Banyalbufar.

Aquest fet -el nou plet municipal- ha servit d’excusa perquè la Conselleria de Medi Ambient dubti de la conveniència d’exercir el dret de pas que li correspón com a legítim co-propietari del Camí Vell de Planícia per accedir a l’esmentada possessió pública i, d’aquesta manera, deixar que la resta de co-propietaris de Planícia, el poble de les Illes Balears, també pugui visitar-la. Mentrestant, la conselleria se treu de la màniga un camí nou com a solució “temporal” del problema, però que també en planteja de nous. Problemes els quals no entraré a comentar perquè són prou complexes i de difícil exposició.

Tanmateix, Medi Ambient considera que l’exercici del seu dret legítim i irrenunciable no faria més que interferir el plet del consistori banyalbufarí i la possible titularitat pública del Camí Vell de Planícia.

En definitiva, Planícia incomunicada per la senzilla incapacitat de l’Administració de garantir l’interès general quan aquest se veu amenaçat per decisions arbitràries de particulars. És així com a cada dia que passa, més s’emblica el fil amb el qual es teixeix la història de la nova Planícia. Aquesta possessió de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, va ser adquirida recentment per la Conselleria de Medi Ambient per tal d’engreixar el patrimoni públic de la Comunitat i oferir-la al poble de les Illes Balears i als seus visitants també. No obstant això, visitar-la s’ha convertit en un malson per a tothom. Cap dels camins públics que comuniquen Planícia amb el poble es pot transitar, perquè romanen tancats.

Malament anem amb una administració que no és capaç de defensar l’interès públic així com toca. Es podran retirar totes les barreres físiques que barren el pas de l’excursionista pels camins públics de la Serra; però, qui llevarà les que de manera invisible col·loca l’administració en contra dels interessos públics dels seus administrats cada vegada que fa deixadesa de les seves obligacions?

Vergonyant trob jo, l'actitud de la conselleria de medi ambient.

Tot això que està passant amb els camins de Planícia té un rerafons molt fosc. Aquí en teniu un resum; només falta enllaçar els punts per començar a intuir tot el que hi ha per darrere:
1.- La Conselleria de Medi Ambient, mentre manifesta que està negociant amb les diverses propietats veinades, obri un camí nou tallant alzines, dibuixant en terra amb pedretes els seus marges i fent-lo passar a través d'una rosseguera (seria interessant veure passar-hi grups de la tercera edat, escolars, etc.). Això tota una Conselleria de MEDI AMBIENT.
2.- Aquest fet tan greu motiva immediatament una denúncia múltiple per part d’associacions banyalbufarines. Destaca la que es presentà davant el SEPRONA.
3.- El motiu d’aquest camí és evitar que la gent travessi la propietat del Rafal, qui fa anys guanyà un plet (o millor dit, l'Administració es deixà guanyar per no presentar com tocava els papers davant el jutge, és a dir, perdé el camí per un “defete formal”) i aconseguí el tancament del Camí Vell d’Estellencs i de rebot el Camí Vell de Planícia. Amb això, a més de tot el greuge ocasionat a tots els mallorquins, des de fa deu anys els banyalbufarins no poden celebrar “el Recreo”, la festa del Pancaritat.
4.- Aquest camí nou obert és una proposta unilateral del Rafal, que presenta un informe signat per un popular ‘excursionista’ i ‘historiador’ (tothom sap ja qui és) que ha fet feina per els propietaris del Rafal en el tema dels camins públics que passen per aquesta finca, i la conselleria, sense més consultes, es posa a obrir-lo. Per tant, l'entesa Conselleria-el Rafal és total.
5.- Aquest nou camí també li interessa per altres motius més personals al partit que està en la Conselleria i en la batlia de Banyalbufar, ja que, com tothom sap al poble, evita passar per davant una propietat de la família Mulet, una membre destacada de la qual és Dolça Mulet.
6.- L’Ajuntament de Banyalbufar recepciona el Catàleg de Camins fet pel Consell de Mallorca (on evidentment no surt el “Camí Vell de Dalt” –nom per altra banda “molt cursi”— proposat per El Rafal com a via “històrica”) i considera públics el Camí vell d’Estellencs i el Camí Vell de Planícia. L’ajuntament no l’aprova i l’amaga en un calaix. La voluntat de “contentar” el Rafal torna a aparèixer. L’entesa batlia/conselleria/el Rafal és, per tant, absoluta.
7.- Les reaccions populars davant l’obertura del nou camí provoquen diverses manifestacions del batle de banyalbufar. Justifica el nou traçat amb perles com ara: “més vell que els altres”, que “evitarà massificacions” o que des d’ell “es tendran millors vistes”. Un “camí que es fa nou” mai és un “camí vell”; la massificació seria igual –o pitjor- perquè travessa boscos ben protegits; i des de qualsevol punt de Banyalbufar es veu la mar.
8.- Posteriorment, Conselleria i batlia manifesten la seva “ferma” voluntat de lluitar a favor dels camins públics que van a Planícia, però sempre obrint el camí nou primer. Això no té cap tipus de sentit, ja que havent-hi com a mínim un camí sobre el qual té tot el dret del món (el Camí Vell de Planícia) no té necessitat de fer traçats nous per la muntanya i a més de dubtosa legalitat. A més, tenint en compte l’entesa el Rafal/Conselleria, aquesta és una manera molt evident de fer oblidar els dos camins històrics en favor d’un tercer, absolutament nou i que no passa per El Rafal. Interessos privats davant els del poble i per damunt la història.
9.- Finalment, tal i com es manifesta a altres blogs, a Banyalbufar es diu que la darrera actuació per part del Rafal davant tot aquest renou que s’ha creat és la d’asfaltar el Camí Vell de Planícia. Si la batlia no fa res (que és el que ha fet fins ara), durà a terme una nova concessió davant els interessos del Rafal i deixant de banda els del seu poble i de tots els mallorquins.

Davant tot això (i molt més que de moment no cal explicar-ho, però que aviat publicarem), les passes que una adminstració pública que vetla pels interessos generals hauria de fer són les següents:

1.- Aprovar el Catàleg de Camins perquè actui com a eina per lluitar a favor de l’obertura del Camí Vell d’Estellencs.
2.- Obrir el Camí Vell de Planícia, tant per declaració com a públic o com a dret de pas legítim.
3.- Fer política per al poble i no per afavorir interessos privats molt concrets.

Moltes gràcies pels vostres comentaris,
salut

L’ajuntament de Banyalbufar s’ha pronunciat ben clarament. Però si algú no ho sap llegir o no li interessa recordar-ho és una altra cosa. El consistori ha manifestat en diverses ocasions que “mai no renunciarà a reivindicar cap camí públic del poble”. Però sembla que a alguns els hi agradaria més que així ho fes, perquè així podrien justificar la seva raó de ser o d’existir com a plataforma.

Per Toni el juny 18, 2009

Benvolgut Toni,
Fa uns anys,el conseller Borràs -del mateix partit que la batlia de Banyalbufar- va dir (i cit textualment que el camí vell d’Estellencs “s’obrirà per via judicial”). Idò mira com estam. D’ençà, i davant totes les manifestacions i actuacions del consistori no mos podem fiar ni un pel i d’aquí que TOTHOM estigui protestant per tot això dels camins de Planícia.
La pregunta és ben simple. Per què tothom protesta? Idò perquè ningú se fia del Consistori ni de la Conselleria. Qui se pot fiar d’una batlia que davant el plet amb el Rafal du al judici uns papers mal presentats, amb defectes de forma, ridículs, és a dir que es deixa prendre la cartera (hem de saber si per pròpia voluntat o per negligència, ambdós casos ben reprobables!!). El jutge, davant el paperot de l’administració, fallà a favor de la propietat privada. Quina vergonya!!!
Qui se pot fiar d’un batle i d’un consistori que no vol aprovar el catàleg de camins on els que van a Planícia surten com a públics? Davant lo que s’ha dit abans i això altre, si no és per un pacte tàcit amb el Rafal no s’entén!!
Qui se pot fiar d’un consistori que amb les seves actuacions respecte de camins públics ha deixat perdre, no sols el camí sinó la festa del RECREO?
I seguim: qui se pot fiar d’una batlia que d’ençà que va perdre la primera part del plet no ha posat en marxa el plet de veres (i d’això fa ja més de 3 anys!)?
Qui se pot fiar d’un batle que fa manifestacions per premsa com “el camí vell de Dalt és més vell que el de baix” o “el nou camí té millors vistes”? Manifestacions aquestes darreres que a més d’indignació general han provocat i encara provoquen un bon escalt de rialles per tot Mallorca (aquest cap de setmana passat, sense anar més enfora!).

Per tant, benvolugut Toni, si realment no renuncia, perque tot aquest paperot judicial penós i irresponsable, perquè aquestes manifestacions ridícules i sobretot perquè aquesta voluntat de contentar el Rafal en tot moment. Te record que aquest camí nou és un projecte del Rafal, no de l’ajuntament o de la conselleri, tot perque tothom se n’oblidi dels dos públics! El projecte amb els mapes del camí nou (o “bord” com també ja se li diu) el deixa el del Rafal damunt la tauleta de la conselleria i l’ajuntament, i es posen a fer D’AMAGAT el camí nou (que per cert, de dubtosa legalitat ja que no es pot fer camins nous dins ANEI i a més irresponsable perque passa per llocs perillosos).

Arribats a aquest punt, Benvolgut Toni, qui es pot fiar? Si vols puc continuar l’inventari de proves d’aquesta desconfiança general i fins i tot passar altres temes locals, però no me bastaria aquest blog.
La darrera pregunta que te vull fer és aquesta i ja que has volgut participar en aquest blog l’hauries de contestar: perquè el consistori i la conselleria ballen segons la voluntat del Rafal? Com que això no es pot negar, a CANVI de Què??

Si l’ajuntament no renuncia de veres com tu dius idò que vagi i obri els dos CAMINS PÚBLICS catalogats. Amb un drecret de batlia es fa… mira què facil que és.

El que més crida l’atenció de l’escrit de Torreta és que serveix talment per al camí de Ternelles, i d’altres. Fins i tot els batles respectius són moniatos intercanviables. El de Pollença, Cerdà, va esser director general de Patrimoni, o una cosa així… en mans de qui estam? és per arrencar a córrer. Com és de fàcil (basta la inèrcia) per urbanitzar tota l’Horta i turons (de Llenaire o Gotmar, la Font…) com és de difícil reconèixer que el camí de Lluc és el camí de Lluc… clama al cel.

Com és de fàcil destruir una possessió i fer-hi un hotelarro (es Ratxo, Son Balaguer…) com és de difícil posar una palada e ciment a les ruïnes del castell d’Alaró). Canten papers i menten barbes: tenim polítics de panem et circenses, i estimen aquesta terra com estimen s’ase que van a vendre. L’únic que fan és torejar la inèrcia i, ara per ara, els fa molta més por un propietari poderós que tots els excursionistes.

Per lògica quan es tanca un camí públic, un policia municipal o un agent de Medi Ambient l’hauria d’obrir d’ofici, després, el propietari que posàs els contenciosos que volgués. Si es fa al contrari és perquè la Serra només es té en compte pel valor especulatiu, i per això, precisament, els excursionistes sobren.