Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

El fallit intent de l'Ajuntament

camins | 23 Octubre, 2005 16:53 |

Com a consequencia del rebumbori que mogueren els pagesos al no poder anar a les seves finques per els camins habituals, l'Ajuntament de l'època va intervenir, ordenant a Don Pedro Juan Bonnin Armstrong que obris les barreres que havia posat per impedir el pas.L'oposició del propietari, erigit en senyor feudal, va ocasionar un nou plet, interposat per ell contra l'Ajuntament. En aquest plet, malgrat tots els informes, tant dels respectius Ajuntaments, com de l'abogacia de l'estat fosin favorables a la titularitat pública dels camins, com que l'Ajuntament no va seguir el procediment correcte per fer-los obrir aquests quedaren tancats, sensa que en cap moment, com be explica el ponent de la sentència, es discutis la titularitat pública o privada dels camins, sino únicament la procedència o improcedència de l'actuació municipal. Malgrat això, a la mateixa sentència el ponent va manifestar que hi havia camins públics. Durant aquests anys (1964-1968) es realitzaren nombroses accions, tant per part del propietari, posant barreres i lletreros per prohibir el pas, com per els pagesos veins, que durant la nit llevaven les barreres que s'havien posat durant el dia. El batle de Manacor va enviar en nombroses ocasions a la policia local per llevar els lletreros que prohibien transitar per els camins públics, i fins i tot va arribar a imposar una sanció de 100 pessetes al propietari per desobediència. Tot aquest proces va motivar diverses cartes de Don Pedro Juan Bonnin Armstrong al Governador Civil, en una de les quals li recordava el seu passat feixista al mateix tempa que li demanava protecció armada, i una altra en que demanava que el governador li retiras la sanció imposada per el batle. Per lo que sabem, no li va donar la protecció armada, ni li va llevar la sanció. Després d'aquests fets, per lo que sabem dels que ho han viscut, Don Pedro Juan no va tornar a dormir pus mai mes a la finca, i va agafar com a amitger a Antoni Sureda, pare de na Catalina, antiga batlesa de Manacor i actual Directora General de Cutura i den Toni que ara es regidor d'agricultura i camins de l'Ajuntament de Manacor. A aquesta época, alguns dels antics camins s'anaren asfaltant, i malgrat fos mes llarg, era mes pràctic anar per la carretera asfaltada que atravessar Es Fangar, així que la pol.lèmica va cessar. Durant els darrers anys en que la finca pertangué a la familia Bonnin, l'amitger era en Miquel Sureda, germà de na Catalina i en Toni, i malgrat els propietaris, descendents de Don pedro Juan no posasin problemes per transitar per els camins, que sabien públics, en Miquel Sureda, conegut com el "Sherif" passava mes gust d'encalçar ciclistes que de llaurar.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb