Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

Camí vell de Lluc pel coll d'en patró.

camins | 20 Març, 2007 09:08 |

 El camí vell de Lluc pel Coll d'en patró a més, és l'enllaç entre el camí vell de pollença i el d'Alcúdia per accedir a Lluc. El seu inici coincideic amb el camí de can Bosch i el seu final amb el camí de Can Romí, prop de les cases de Can Romí.

Actualment es troba tancat o amb dificultat de pas a almenys 7 punts:Amb reixes, una barrera tancada prop de Can Alordes, portells i també cal dir que a la Finca de Can Guillo, s'ha alçat paret per tots els costats, impedint així el pas i furtant el camí.

A més en alguns llocs la vegetació ha tapat el camí.

Algunes ressenyas històriques ens indiquen el següent: "el primer camí de Pollença a Lluc que està documentat és de 1340. El traçat més antic que es coneix s'agafava vora l'església del roser Vell, pr Can Alordes i atravessant la Serra de la Coma pel Coll d'en Patró, seguia per Can Guilló, Can Serra i son Marc".

Nosaltres desprès d'un any de sol·licitar mitjançant una instància a l'Ajuntament de Pollença la seva recuperació, tornam demanar en aquesta ocasió publicament la recuperació d'aquest camí, que a més en gran part és empedrat, per tant gaudeix de valor patrimonial.

 

Recordatori: Demà membres de la plataforma parlaran a Radio Pollença 107.9 de la problemàtica de camins.

Comentaris

defensor del poble

Antoni Gorrias i Duran | 23/03/2007, 19:09

la denúncia per discriminació presentada davant del Defensor del Poble contra el batle de Pollença ha estat admesa; núm. 07002551 i "en consecuencia, se inician las actuaciones oportunas con los organismos administrativos competentes." (el batle té 10 dies per contestar)

notes d'en Toni Gorrias

Antonui Gorrias | 23/03/2007, 19:26

ALGUNES NOTES SOBRE CAMINS PÚBLICS DE POLLENÇA

I EL CAMINS QUE ARRIBEN AL COLL D’EN PATRÓ

L’INICI DEL CAMI DEL PEDRÓ: EL ROSER VELL

Hi ha dos camins públics que arriben al coll d’en Patró, un és el camí conegut amb els noms de “Camí de Can Mos” i/o “Camí de Ca n’Alordes”, el segon és el camí conegut amb el nom de “camí Vell de Lluc” i/o “Camí de la Rafal. Els dos camins s’ajuntaven davant ca n’Alordes, allà convertits els dos camins en un de sol baixava per terres de can Guilló fins ajuntar-se amb el camí de Pedruxella, avui conegut amb el nom de “Carretera Vella de Lluc”, ben al davant d’on hi ha la cruïlla amb el camí que davalla de Llinàs.
El camí que passa per can Mos comença a la vila, en el lloc conegut amb el nom de “illeta den Pedro”, lloc on l’any 1673 el propietari d’una casa denunciava una casa que confrontava amb la via pública que va al “Pedro”: “Juan Llobera denuncia tenir ...unes cases que affronten ab via publica qui va al Pedro” . El camí arriba al coll d’en Patró, però abans passa pel lloc conegut amb el nom del “Garroveral”, antigament “Garroveral den Nomí” “lo garroveral den nomí conffronta ab cami que va al coll den Patro” .

II L’INICI DEL CAMÍ VELL DE LLUC/CAMÍ DE LA RAFAL

El camí de Vell de Lluc, pren el nom de camí de la Rafal quan arribant des de Alcúdia arriba al devant de les cases de la Rafal, així està documentat en un capbreu fet per Francesc de Verí el dia 3 d’agost de l’any 1696 d’una peça de terra que tenia en el lloc de la Rafal: “...tenere et possidere quendam troceum terre situatum in termino dicte ville in loco dela raffal sive marmondia .... confrontatum ex una parte cum camino qui transis de domigus de la raffal ad collum den Patró...” . Anys abans, el dia 16 d’octubre de l’any 1597, Anna Mir i el seu germà Nadal denunciaven certa peça de terra, en el lloc de la Rafal i que confrontava amb el camí que des de les cases de “la Rafal” arribava al coll d’en Patró: ”...quendam troceum terre quem habemus videly nos dictis frates et possidemus situatam in termino dicte ville in loco de la Raffal antiquys vocato la marmondina... .......Et affrontatur ex una parte cum camino quo itur de domibus de la rafal usq ad collum den patro......”

III EL FINAL DEL CAMÍ, LA VALL D’EN MARC/ VÀRITX.
El camí comunicava les valls de Colonya i d’en March, aquesta era coneguda amb el nom de “Vàritx”, que també troban escrit amb algunes grafies com: “Balix”, “Valig” o “Valix”.
El dia 26 de setembre de l’any 1551 Maciana Llobera denunciava tenir certa peça de terra tancada en el lloc de la Marmonida, aquesta peça confrontava amb el camí de “Valix”: “Comparsuit Matiana Llobera filia Joannis et juramentº e ivra Denunciavit tenere quasdam rota in termino de la Rafal una cum quadam petia terre clausam olim dicta la marmondina sub alodio et per dictam S. D. T. Ad censum 15 S dic 29 7bris, et per magnificam Gasparem Thomas ad censum 3 Bs. Frumenti die 1ª Augusti. Affrontatr ex una parte cum costa dicta den Sola; Petri Cameró, ex alia cum sortibusPetri Vilanova, ex alia cum ficulus Petri Pesbiteri, ex alia cum camino de Vaix, et ex aclia cum vinea Joannes Proms....” .(Document núm. )
Dins la vall de Vàritx, ara vall d’en March, el camí enllaçava amb el camí de Fartàritx just a la cruïlla del camí que davalla dels molins de Llinars, aleshores dins terres anomenades “Canalig i/o Canalitx” i olim (antigament) Algutzani . Aquesta dada està documentada en el capbreu de la possessió Llinàs, feta el dia 17 d’octubre de l’any 1660 quan es fa menció a les confrontes diu “conffronta ab cami que va anel lloch de fartarig i ab cert carrero qui abaxa del Coll den Petró” .
El camí en travessar el coll entra dins terres de can Guilló, propietat que estava annexa a la possessió la Costa de la Capella, que es troba en el coster de Xaloc del puig, per connectar les dues propietats hi ha un caminoi sender que des del mateix coll i per arriba a les cases de can Guilló i després s’ajunta amb el camí públic de can Guilló .

-Son Mos: finca ubicada en terrenys del lloc conegut amb el noms de: “la Costa den Solá, ê e ná seguina”, “lloch de la Rafal” o “lloch de la Marmodina”, terrenys que comprenen el pla i conster ubicat al ponent i Llebeig del nucli de la vila de Pollença, prop de l’oratori del Roser Vell.
Aquesta finca, propietat de la famíla Estade, fou denunciada en capbreu el dia 21 d’abril de l’any 1660 davant la Cúria de l’Ordre de Sant Joan, el propietari manifestava pagar a Antoni Canéves dit de Moso “per unes terras enomenades son Mós en lo lloch de la Mormandina tingude en y Afrontade com en cartes se conté y té dret de reberlars dit Collegi en virtut de venda y nou encarregament à son favor fet per el sobre dit Caneves conforme acta en la present Curia 16 Juriol 1601”. (Document núm .). També en el Llibre de Capbreus T-1190, fol 108 consta que una peça de terra: conffronta amb el cami que de dita vila va al coll den Petro, can Mos de Miquel Costa...”.

.-La Costa de la Capella: possessió que el dia 21 d’abril de l’any 1659, fou denunciada en capbreu per Joan Ferrer, espós de Margarida Reig, davant la Cúria de l’Ordre de Sant Joan, el propietari manifestava “...tenir, y possehir una part de Possº dita la Costa de la Capella, y antiguament dita la Costa den Solá, ê de ná Seguina, scituada en lo terma de la villa de Pollensa, tinguda sots alou de la C. S. D. T â merce de lluisma, y ^pntació de fadiga de deu dias, y per quant no si sembra no sap lo delmari, â quant es, pero enten que en cas se sembras, que será lo delma de deu, una, y â cêns de vint sous pagadors â la dita C.S.D.T. en la festa de St. Miquel. Affronte la dita part de Possº de una part ab Possº de la dita Srª Denunt dita son Guíllo, y antiguament lo rafal Agatzaní, ço es ab vassant de dita Possº y de altra, ab altra vassant de la Possº dita can Diable, de m1 Miquel March, y de dos parts ab garroverar dels hereus de Juan Cifre axut; y de altras dos parts ab garrovarar dels hereus de Juam Martorell gat, y de altra ab garrovarar de los hereus de Miquel Campamar de Boquer, y de altra ab terras ditas can Mos dels fills del Dr Martí Nadal metja, de altra ab honor, ô, terras vuy de Miquel Cerdá Alordes, y de altra ab montanya de los hereus de Jaume Cifre de Colonya, y de altra ab rafal de Miquel Prats, y de altra ab vassant de la Possº dita son cantí del Dst Juan Ferrer notti. Denunct., y de altra ab terras de Miquel solivellas, que estan junt â can Mos....” . (Document núm. ).

Les possessions conegudes amb el nom de “son Guilló” i “La costa de la Capella” confrontaven i confronten amb ca n’Alordes, aquesta finca, ca n’Alordes confrontava amb el camí sender per on es passa de la vall de Colonya a la vall d’en Marc, així està documentat en un capbreu fet per Antoni Cerdà Cifre, ats “Alordes”, el dia 8 d’octubre de l’any 1687 en el que davant la Cúria de l’Ordre de Sant Joan denunciava: “Comparegue Antoni Cerda alias Alordes fill de Antoni y de Francine Cifre y jurament exª denuncia mitje corterade de terra de nombra de 1 qde de pertinencias del Refal dit son Alordes, com la altre mitja corterade la poseyesca Juan Cerda Alordes son jermá per empeñorament li te fet dit denunciant en nota de Andreu Comes Notari lo dia y añy en ellas continguts: situat en el lloch de la Refal de pertinecias de la Marmonine en alou ex Y á cens de 3 Bs forment al Collegi de Lluch al primer Agost, qe dix axi be paga lo dit son jerma y afronta de una part ab lo cami sender per ahont se va al avall de son March....” (Document núm. )

El dia 7 del mes de desembre de l’any 1687 Joan Cerdà i Crespí denunciava ser el propietari de dues sorts de terres del rafal dit son Alordes, rafal que confrontava amb el camí del coll den Patró, que passava a la vall d’en Marc: “Comparegue Juan Cerda Alordes y jurament eª confesá tenir un Rafal dit son alordes, q son duas sorts y mitja contiguas situat en lo terma de dita vila en lo lloch de la Rafal de pertinencias de la Marmodina en alou eª y á cens (dentra molts altres) de 3 Barcelllas forment al Collegi de Lluch dia 1 Agost. Afronten ditas dos pesas de terra y mitje ab cami que pase al evall de son March y del coll den Patró,......” (Document núm ).

El dia 7 de juliol de l’any 1736 el propietaris de son Alordes, que continuava essent de la família Cerdà, tornava denunciar les seves sorts de terra; “Comparegue Antoni Ceredá fill de Pera el cual jurament et denuncia tenir un Rafal dit son Alordes qeu son duas sorts y mitje contiguas a cens de 3 Bs forment al 1er Agost al Collegi de Lluch. Afronta de una part ab camí qui pasa a la vallo den March y coll den Patró....”. (Document núm. ). L’any 1834 els propietari de son Alordes denunciava que la finca “..confronta ab cami que passa al vall de son Marc i coll den Patro...” .

IV CAMÍ PÚBLIC

El Camí del coll d’en Patró és públic, així consta en els documents de la Cúria de l’Ordre de Sant Joan, que tenia el domini senyorial de les terres des d’on partia el camí, tant el brancal que parteix de la pròpia vila de Pollença com el que parteix des de la Rafal; com les del lloc on s’ajunten els dos camins a ca n’Alorda; com el final del camí, ja dins la vall d’en Marc. En els documents consta com “cami public” i en altres com “camino regali”, aquest és el cas de la capbrevació feta per Joana Figuera, que l’any 1683 denúncia una sort de terra ubicada en el coll d’en Patró: “...conffronta cum camino regali per quem itur ala Refal...”. .
Molt abans, l’any 1330, aquest camí havia esta objecte de plet, en el llibre “Camins i Aygues” de l’Arxiu Municipal de Pollença en el fol núm. 8 hi consta “...de duas fitas de hon(o)r(i)s padronis ..poss(essi)onys y qua transite diby carrarya p(u)b(lic)a alys populatoribus...” . Poc temps després, el dia 19 de desembre de l’any 1362, Arnau Morei va vendre a Elisenda vuit sous censals sobre una casa, en porció de l’església de Mallorca, la casa confrontava “ ..ab cami public qui va al padro...”
El dia 13 del mes de gener de l’any 1459 Joan Mesquida va vendre una peça de terra, plantada de vinya, en el terme de “la Raffal”, en l’acta de venda, registrada a la Cúria de l’Ordre de Sant Joan consta que la peça de terra confronta amb “...via publica que itur apud collem del padro et ex alia pre cum coma dla Raffal...” (Document núm.)
En el llibre de Capbreus de Censals de l’any 1513 Guillem Cifre, propietari de Colonya, denuncià la seva possessió i una de les seves confrontes era “ex alia parte, partim cum via publica dicta del coll den Patró....”. (Document núm. ). Uns anys més tard, el dia 10 de maig de l’any 1570, el propietari d’una peça de terra fa capbrevació davant la Cúria de l’Ordre de Sant Joan i denuncia que la seva terra “..confronta ab cami public del coll den Patró,...” . L’any 1627 Guillem Cifre capbrevà la seva possessió Colonya, en les confrontes hi ha les terres de “...Joanis Cifre ats alorda...”, amb la “...coma del Bosch...” i amb “... via publica dicta del coll den Patro...” (Document núm.).
En el segle XX el camí seguia tenint la consideració de camí públic com així consta en diverses actes de l’Ajuntament de Pollença dels anys 1904 i 1910 , el primer any un dels propietaris de terres per on passa el camí de cal Patró i que encara es trobava en mans de la família Reig, efectuà unes obres que dificultaven el pas . Uns anys més tard, l’any 1910, el propietari d’unes terres per on passa el camí de cal Patró demanà autorització a l’Ajuntament per poder aixecar una paret en el llindar del camí .

ARM Arxiu del Regne de Mallorca.
AMPo Arxiu Municipal de Pollença.

Ciutat de Mallorca, 23 de març de 2007.

Antoni Gorrias i Duran

Sgt.: Antoni Manuel Gorrias i Duran “Garleta”
DNI núm. 42,980.022-Z.
TNI núm. 1010.

documentació

Antoni Gorrias i Duran | 23/03/2007, 19:42

us remet un grapat de documents que acrediten que el camí del coll d'en Padró és SUPERPÚBLIC.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb