Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

Canvi climàtic

camins | 11 Febrer, 2007 12:38 |

 A l'article ja citat abans trobam alguns retalls que trobem interessants:

EL canvi climàtic " hauria de ser elevat, més enlà d'un debat científic, a un tema de seguretat nacional dels EUA" diuen els autors , Peter Schwartz, consultor de la CIA i cap de planificaci i Doug Randall, de Californai-based Global Network.

Sir John Houghton, que havia estat el principal executiu de l'Oficina Metereologica- i la primera figura veterana a comparar l'amenaça del canvi climàtic amb la que representa el terrorisme- va dir: "Si el pentàgon està llançanat aquest tipus de missatge,aleshores és que, en efecte, el document és important.

"Bush pot ignorar el pentàgon? Serà difícil fer deseparèixer un document així.

" Vet aquí un president que diu que el perill global és una mistificació i, a l'altre costat del riu Porimac, un Pentàgon que es prepara per guerres climàtiques. És realment paorós quan Bush comença a ignorar el seu propi govern en aquesta qüestió", va dir Rob Gueterbock, de Greenpeace.

 Randall va explicar a the observer que les possibles ramificacions d'un canvi climàtica ràpid crearien un caos global, " És una singular amenaça per a la seguretat nacional perquè no hi ha enemic al qual apuntar amb les teues pistoles i no podem controlar l'amenaça".

" Les conseqüències del canci climàtic per alguns països són increïbles. Sembla obvi que valdria la pena interrompre ´l'ús de combustibles fòssils".

 Symons que va abonar l'EPa (Envirinmental Protection Agency) en senyal de protesta per la interferència política, va dir que el fet d'amagar l'informe era un exemple més d'intents de la Casa Blanca per sepultar l'evidència del canvi climàtic. "És encara un altre motiu de per què aquest govern hauria de deixar d'amagar el cap sota l'ala en aquest assumpte".

Symons va dir que els estrests vinvles que l'administració Bush manté amb les poderoses companyies d'energia i petroli era vital per entendre per què el canvi climàtic és rebut amb escepticisme al despatx oval. "Aquesta administració està ignorant l'evidència per tal de fer contents un grapat de grans companyies de petroli i d'energia". Va afegir.

Aquests recull provenen d'un article publicat a The Observer

Comentaris

Article imprescindible: Diari de Balears, 9 febrer 07

Premsòmetre | 11/02/2007, 13:32

La mentida del canvi climàtic

Comença a estendre's -i tant de bo sigui definitivament- la sensació que les pors al canvi climàtic són exagerades. De fet, el mateix concepte de canvi climàtic resulta, a més d'incert, confús i excessiu: confús per redundant, perquè el clima és sempre dinàmic, canviant per naturalesa (un clima estable és inversemblant), i excessiu perquè els seus efectes resulten perfectament assumibles per l'espècie humana. Hem crescut i hem arribat a ser el que som competint amb el canviant clima i amb la incertesa sobre el futur, i el nostre coneixement i la nostra ciència en són el millor producte, d'aquesta lluita. El planeta s'escalfa, és cert, però aquest fenomen no és nou ni especialment significatiu, i com tots els sistemes naturals s'autoregularà mitjançant processos molt més complexos del que albirem. Pensar que les dades climàtiques actuals són definitives és tan ingenu com explicar els processos geològics limitant-nos a les observacions que hem acumulat des de Lyell: l'escala de la naturalesa no és l'escala humana, sortosament, i l'acumulació de gasos de l'anomenat efecte hivernacle no és res comparat amb l'acumulació ideològica que s'ha forjat amb aquest pensament ecologista, que ha estat incapaç d'estendre's en les societats occidentals sense recórrer al catastrofisme (ni amb els gasos que emeten les vaques, des de molt abans de la revolució industrial).

Aquests dies ha arribat a Europa el seu compatriota, Al Gore, que tracta de guanyar amb estratègies calamitoses allò que no va ser capaç de guanyar a les urnes. Un dels intel·lectuals més eminents del nostre estat, el llicenciat Federico Jiménez Losantos, ens advertí ben llampant (a part del soprepès de Gore, i amb un seguit d'insults, com acostuma) de la indigència ideològica i científica d'aquest expresident, i a més ens observà que res de bo no pot sortir d'un home que accedeix a retratar-se amb el president Zapatero. A hores d'ara tothom s'ha adonat que la pel·lícula que Gore ha promogut és exagerada i inoportuna, i que oblida les múltiples possibilitats que alguns fenòmens naturals ofereixen per a les nacions capdavanteres del món: si els pols es desglacen, en podrem extreure petroli i altres recursos naturals, i els àrabs deixaran de fer-nos la guitza, per exemple, i si les nostres fonts d'energia esdevenen insuficients, la indústria nuclear ens espera amb els braços oberts, com ens han advertit tradicionalment vostès, i els francesos, i els finesos i els xinesos, i totes les societats amb quatre dits de front. Quina poca confiança en la nostra intel·ligència revelen aquestes prediccions, pessimistes i destructives! Hem anat a la lluna -i recordem que no hi hem anat tots, només els nord-americans i alguns convidats d'aquest gran país (i els russos, és cert, tot i que de vegades gairebé no n'han pogut tornar)- i hem superat l'esgotament d'innombrables recursos que semblaven únics i últims des del paleolític: no sabrem enfrontar-nos a aquestes mínimes variacions dels termòmetres? Termòmetres que, a més, pugen i baixen arreu del globus, i n'hi ha prou de veure les imatges que ens ofereix Tomàs Molina per comprovar-ho. (Tomàs Molina és un meteoròleg del nostre país d'allò més espavilat, i amb cara de bon al·lot. Li haurien de fer una bona proposta, a veure si ens comença a repetir que això del canvi climàtic no s'ha comprovat del tot, perquè per aquí li fem molt de cas. Però si es nega a col·laborar, tampoc no cal dur-lo a Guantánamo, això no).

El progrés s'ha construït sobre el consum i l'energia. Ara, els sectors més esquerrans i nostàlgics d'un passat que mai no va existir -i que si existí quedà buit tot d'una que els seus habitants en pogueren fugir- es dediquen a predicar una fe que ha perdut totes les batalles. ¿No ens van avisar els maies, fa tres mil anys, que l'eix de la terra oscil·la i que això és la causa de gran part dels trasbalsos del clima? ¿Haurem de recordar que quan els víkings van arribar a Groenlàndia estava coberta d'herba, i que per això l'anomenaren Terra verda (Groën-land)?

No vull tancar aquest escrit sense aprofitar l'ocasió per advertir-los que si necessiten experts a convèncer el personal d'una cosa i -amb pocs mesos de diferència- de la contrària, fins i tot en temes relacionats amb el terrorisme, acudeixin a aquesta península Ibèrica: hi ha autèntics experts en el tema.

(Nota: aquest article ha estat escrit arran de la divulgació de la notícia que l'American Enterprise Institute i altres grups d'opinió -ideològicament estantissos- lligats als conservadors nord-americans i a algunes companyies petroleres ofereixen deu mil dòlars a canvi d'articles i aparicions en mitjans de comunicació que contrariïn els informes del Panell Internacional per al Canvi Climàtic de l'ONU i critiquin les informacions que en divulguen la gravetat del problema. Els envio una còpia amb les meves dades i quan arribin els diners els donaré al GOB. Posats a dir disbarats, millor que ens els paguin i que en puguem treure profit!).

Josep M. Llauradó, escriptor

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb