Camins públics i oberts

Consideracions jurídiques sobre els camins I.

camins | 20 Gener, 2007 14:05

Obrim aquest esp´ai en que podreu trobar algunes ressenyes interessants en quan a la reglementació que afecta als camins públics.

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES SOBRE ELS CAMINS

1. LA PROPIETAT DELS CAMINS PÚBLICS

DEFINICIÓ

A l'hora de parlar de la propietat dels camins públics ens hem de remetre als articles 344 del codi civil i 74.1 del text refós de regim local:

Article 344 del codi civil: "Son bienes de uso público, en las provincias y los pueblos, los caminos provinciales y los vecinales, las plazas, calles, fuentes y aguas públicas, los paseos y las obras publicas de servicio general, costeados por los mismos pueblos o provincias".

Article 74 del text refós de regim local : " Són bienes de uso público local los caminos y carreteras, plazas, calles, paseos, parques, aguas, fuentes, canales, puentes y demás obras públicas de aprovechamiento o utilización generales cuya conservación y policia sean de la competència de la entidad local".

Aquests dos articles defineixen els camins públics quan tenen un ús públic o general i són competència de l'entitat local, o hi ha hagut una intervenció d'aquesta entitat en exercitar les funcions de conservació i policia sobre aquests. D'aquests dos elements, el més important és el seu ús públic i, en aquest sentit, podem citar la sentència del TS, de 3 de Juliol de 1961 (article 2.984): "para que un camino rural sea de dominio público no es necesario que tal via tenga, por su origen y condiciones de sostenimiento, las características de una obra pública, a la que haya de aplicar la especial legislación sobre carreteras o caminos vecinales; se ha probado el uso público inmemorial, y nos justifica el carácter o condición de pivado". també és evident que, dins aquesta definició de l'article 344 del CC, també i entren aquells camins de muntanya i rurals, sempre i quan hi hagi les circumstàncies esmentades anteriorment: ús públic i que la conservació sigui competència de l?administració (sentència del TS, de Juliol de 1981, art.3241).