Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

SOBRE L’ORDRE JUDICIAL D’ADAPTAR EL PGOU AL PORN DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

camins | 07 Juny, 2020 10:12 |

Encara que no podem compartir els fonaments jurídics de l’Aute de 29 de maig emès per la sala de lo contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears referent a ordenar que el Ple municipal acordi l’aprovació inicial de la modificació del PGOU per a adaptar-lo al PORN, també s’ha de valorar positivament aquesta decisió per quan en la tramitació del procediment s’haurà de substanciar mitjançant els informes urbanístics, mediambientals i jurídics escaients com se pot adaptar el PGOU i la servitud de pas d’accés públic a la mar en ell establerta per la sentència del Tribunal Suprem del 18 d’octubre de 2001, també avalada per la sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 27 de febrer de 2015.


Imprescriptibilitat de la servitud de pas o d’accés a la mar


La sentencia del Tribunal Suprem de 27 de febrer és molt clara i taxativa sobre l’existència de l’establiment de la servitud de pas al PGOU. En el punt 2 del fonament de dret Segon diu: “La sentencia de instancia declara expresamente probado la aplicación del artículo 28 de la ley de costas y carece de sentido el problema de la falta de prueba.”. En el punt 3 del fonament de dret Segon també es diu que: “(...) No puede olvidarse que el Ayuntamiento demandado no ejercitó, en reconvención, la acción confesoria de servidumbre, simplemente se opuso a la acción negatoria ejercitada de contrario, por la ahora recurrente. Y se opuso, desde el principio alegando la aplicación del artículo 28 de la ley de costas.”

Per a major claredat, també cal citar de la mateixa sentència part del punt 2 del fonament de dret Tercer que diu: “(...) , no se trata de una servidumbre como la contempla el Código civil como derecho real en cosa ajena, sino que es una limitación a la propiedad, entendida ésta como función social delimitadora del contenido, que no precisa titulo alguno, ni una previa expropiación, sino meramente una declaración de su existencia "para asegurar el uso público marítimo-terrestre", como dice el artículo 28.2 de la citada ley de costas, existencia, como añade esta norma, como "previsión de suficientes accesos al mar".


Per tant, queda acreditat pel Tribunal Suprem que hi ha establerta al PGOU una servitud de pas o d’accés a la mar però sense que l’Ajuntament de Pollença hagi exercitat l’acció confessòria de servitud, és a dir, que no l’ha feta efectiva mitjançant l’expropiació dels terrenys per allà on transcorre el camí de Cala Castell.

Arribats en aquesta situació s’ha d’esmentar el que determina l’article 21 de la Llei de costes en l’apartat 1 sobre les limitacions a la propietat i les servituds: “(...), los terrenos colindantes con el dominio público marítimo-terrestre estarán sujetos a las limitaciones y servidumbres que se determinan en el presente título, prevaleciendo sobre la interposición de cualquier acción. Las servidumbres serán imprescriptibles en todo caso.

Així doncs, ens trobam davant una PRIMERA CONCLUSIÓ: Els regidors i regidores de l’Ajuntament de Pollença que votin la supressió de la servitud de pas o d’accés a la mar establerta al PGOU ferien un acte contrari a la Llei.


No incidència del PORN en la servitud de pas del PGOU

Sempre hem mantingut que les determinacions del PORN de la Serra de Tramuntana no tenen cap incidència sobre els terrenys per allà on transcorre la servitud de pas o d’accés a la mar des de l’Estret de Ternelles fins a Cala Castell establerta en el PGOU. En primer lloc cal dir que el camí de Cala Castell és una infraestructura viària recollida en el PGOU amb la qualificació territorial de Sistema General en sòl No Urbanitzable, en el Pla Territorial de Mallorca com a carretera o pista i en el PORN com a infraestructura viària marcada de color vermell.

Resulta que l’article 1.2 de les Normes del PORN determina que: “L’àmbit territorial del present Pla és el que es defineix gràficament al plànol que constitueix l’annex cartogràfic II.1 d’aquest document i comprèn total o parcialment els termes municipals d’Alaró, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Lloseta, Mancor de la Vall, Palma, Pollença, Puigpunyent, Santa Maria, Selva, Sóller i Valldemossa i exclou els sistemes d’infraestructures, equipaments i les APT de carreteres, tots aquests grafiats i prevists al PTI de Mallorca aprovat pel Ple del Consell Insular de 3 de desembre de 2004.” . A la fulla 644-5 dels plànols de les Àrees de desenvolupament urbà i categories de sòl rústic tot el camí de Cala Castell està grafiat amb dues línies paral·leles que segons la llegenda indica ‘Carretera: comarcal, local, particular o pista’. Per tant el camí de Cala Castell des de l’Estret de Ternelles fins a Cala Castell no està inclòs en l’àmbit del PORN.


En quant a la platja i mar de Cala Castell s’ha de dir que no estan zonificades com a zona d’exclusió com va concloure la sentencia que ens ha conduit a la situació present. Segons el plànol 644-5 de zonificació del PORN el litoral frontal a Cala Castell apareix com a zona d’ús compatible i la platja i la mar no formen part de l`àmbit territorial del Plà.


A més s’ha de tenir en compte que el PORN de la Serra de Tramuntana no pot determinar usos sobre el domini públic marítim terrestre per quan és una competència regulada per la Llei de costes i l’aplica l’Administració General de l’Estat al no haver-se produït el traspàs de competències previst en l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

La Llei de costes determina que l’ús de la mar i de la seva ribera serà lliure, públic i gratuït per els usos comuns, i no existeix a la zona de domini públic marítim terrestre de Cala Castell cap autorització, concessió, reserva ni adscripció que pugui limitar els usos comuns. Les dues concessions atorgades a la família March existents a Cala Castell fa molts d’anys que estan extinguides.

En la tramitació del PORN de la Serra de Tramuntana ni se van sol·licitar els informes preceptius a l’Administració titular dels béns del domini públic marítim terrestre, l’anterior Ministeri de Medi Ambient, actual Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ni se li va notificar el Decret 19/2007 de 16 de març, per qual s’aprova el Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de la Serra de Tramuntana segons resa al punt 3 de l’article únic del citat decret. Per tant el PORN de la Serra de Tramuntana no pot tenir aplicació en la zona de DPMT de Cala Castell ni de cap altre lloc de la serra.


Per altra part en l’article 7.3 de la Llei 5/2005, de 26 de març, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) determina que; “(...), el grau de detall i extensió de la regulació del Pla d’ordenació dels recursos naturals ha de ser respectuós, dins l’àmbit terrestre, amb la competència en matèria de l’ordenació del territori i urbanisme i, dins l’àmbit marí amb la competència en matèria de pesca.“. Així doncs, és el PORN què en tot cas hauria de respectar les determinacions urbanístiques aprovades i no a l’inrevés com pretén la sentència d’Autes.

Ara ja podem anunciar una SEGONA CONCLUSIÓ: Els regidors i regidores de l’Ajuntament de Pollença que votin la supressió de la servitud de pas o d’accés a la mar establerta al PGOU per adaptació del PGOU al PORN farien un acte impossible per quan no hi ha res a adaptar.

 

Pollença, 6 de juny de 2020

Comentaris

Re: SOBRE L’ORDRE JUDICIAL D’ADAPTAR EL PGOU AL PORN DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

Joan Xim | 07/06/2020, 13:18

Tot això fa pudor a gran tongo.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb