Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

Sentència sobre la titularitat del camí de Ternelles : un immens error històric i judicial.

camins | 01 Març, 2013 09:00 |

Titularitat del camí de Cala Castell

 

Hem de qualificar la sentència número 47/13 fallada pel la Secció 4ª de l’Audiència Provincial fallant la no existència de camins públics dins la Vall de Ternelles com a una resolució totalment equivocada ja que per a arribar a aquesta conclusió es serveix, bàsicament, d’uns peritatges totalment erronis, així com d’unes interpretacions de les descripcions registrals i cadastrals de les quatre finques que conformen la totalitat de les propietats de la Vall de Ternelles sota la societat Menani, S.A., excepte es clar dels camins que des de temps immemorials han estat, son i seran públics a pesar de les decisions judicials.

 

Com a mostra d’aquestes interpretacions errònies de la realitat històrica, geogràfica i documental analitzarem breument el traçat del camí en relació al seu inici i final.

Com a mostra d’aquestes interpretacions errònies de la realitat històrica, geogràfica i documental analitzarem breument el traçat del camí en relació al seu inici i final.

 

La conclusió a que arriben els membres del tribunal, donant per bona la versió del pèrit Sr. Cateura, es que el camí anomenat genèricament de Ternelles, Castell del Rei i de Cala Castell, provenia de la vila de Pollença, el qual “ tras penetrar en la finca Ternelles tenía un primer desvio a la posesión de Ternelles y un segundo a la ermita de la Cel·la, dirigiéndose, tras algunos desvios a las fincas independientes llamadas Castell, finalmente hacia el castillo de Pollença que era el punto terminal (cita 55, Registro de la Propiedad de Pollença, inscripción primera, finca 3727, p. 53).” (cita completament falsa), i segueix el texte dient “Esta vía queda bien establecida en la cartografia del siglo XVIII, especialmente en el mapa de Mallorca del cardenal Despuig, grabado por José Muntaner en el año 1785,” Així doncs s’interpreta que el punt final del camí es el Castell, quan la realitat es molt diferent. El camí que transcorr per la Vall de Ternelles grafiat pel cardenal Despuig no va al Castell de Pollença si no que venint des de l’Estret de Ternelles es dirigeix cap el coll de Can Miquelet i varies finques dels anomenats castells per arribar fins a dirigir-se punt de guarda de Cala Castell encara que no esta acabat de pintar. S’ha de tenir en compta que des de la desviació que hi havia per a pujar al Castell del Rei fins a arribar al coll de Can Miquelet hi ha uns 950 mts. de distància i al punt de Cala Castell 3,7 Km. Aquest camí era l’únic accés públic, abundosament documentat, per a anar a les 9 propietats anomenades castells situades entre el coll de Can Miquelet i Cala castell. Aquest es el nombre de finques adquirides en aquella zona després de la compra del Castell per subasta el 1811, les quals sumaven una superfície de 234 hectàrees. Per tant, com podia ser el Castell del Rei el punt terminal del camí si per anar-hi s’havia de collir el primer desviament?.

Podríem analitzar varis aspectes dels fets que el tribunal dona per bons i al nostre parer també son erronis. Només mencionarem que la interpretació de les descripcions registrals quan diu que afronten amb camí, els dos molins i la primera de Ternelles, es extravagant i fora de tota lògica jurídica.

Sobre la servitud de pas

La part de la sentència que fa referència a la confirmació de la constitució de la servitud de pas la consideram completament encertada i ajustada a la legislació. Només faltaria fer-la efectiva tal com prediu l’article 28.2 de la Llei de Costes i l’article 52 del reglament de la Llei que el desenvolupa.

 

Que fer ara?

Davant aquesta sentència només hi veim dues sortides possibles:

a) Presentar recurs de cassació, per considerar que el tribunal suprem pot entendre i estudiar en més profunditat tota la documentació obrant en l’expedient, que es molta, i fer unes consideracions jurídiques raonables que treguin l’entrellat de les més de 25 afirmacions completament errònies que hi hem observat.

b) En cas que no es recorri, no queda més opció que fer efectiva la servitud de pas prevista en el PGOU de Pollença, avalada per una sentència del tribunal suprem de 2001 i per la que ara comentam. L’efectivitat de la servitud imposada pels tribunals ve regulada per l’article 28.2 de la Llei de costes i els punts 3 i 4 de l’article 52 del reglament de la Llei de Costes, els quals en aquest cas disposen l’obtenció dels terrenys mitjançant l’expropiació per tal de senyalitzar-los i obrir-los a l’ús públic. Per tant l’accés al Castell del Rei i a Cala Castell quedarien incorporats al domini públic local com a qualsevol altre camí públic.

 

Pollença, 26 de febrer de 2013

 

Acompanyam aquest comunicat amb una reproducció de la zona dels Castells del Plànol Geomètric de Pollença de 1858, el primer plànol cadastral modern, i on es pot observar perfectament com el camí va fins a Cala Castell essent una parcel·la diferenciada de les propietats per on transcorr.

 


Comentaris

Camins

Toni | 01/03/2013, 12:01

Enhorabona per la vostre feina!!

ternelles

Joan | 02/03/2013, 10:17

Interessant comunicat, enhorabona!

privilegi?

camins | 03/03/2013, 15:57

Pollença té el dubtós honor de ser un dels 18 municipis citat al informe de la Defensora del Poble com "administració entorpecedora" ja que fins tres vegades no ha donat informació requerida sobre el tancament de la carretera vella de Lluc.

Això és el que diu l'annex D de l'informe, pàg 9:

Ayuntamiento de Pollença (Illes Balears)
Se solicitó informe, el 12 de abril de 2010, sobre el cierre de una carretera en esa localidad. Después de reiterar un tercer requerimiento se procedió al cierre el 17 de diciembre de 2012 (07002551).

referència

Lluc | 04/03/2013, 20:35

SENTENCIA:

AUDIENCIA PROVINCIAL
DE PALMA DE MALLORCA

SECCION CUARTA

Rollo: RECURSO DE APELACION nº 225 /2012

SENTENCIA NUM. 47/13

Operacions

Verga | 04/03/2013, 23:07

Seria bo mirar de no fer operacions a la Banca MArch, només que fos epr dignitat...

Can Verga

bergant | 05/03/2013, 10:59

Les restes del financer mallorquí Joan March seran exhumades dijous amb l'objectiu que aportin proves en una reclamació de paternitat interposada el 2011 per una suposada filla extramatrimonial del milionari. Es tracta d'una veïna de València de 67 anys. Segons fonts del cas, després que s'interposàs la demanda per part del bufet d'advocats Osuna-Yuste d'Écija, la jutgessa del Jutjat número 8 de Madrid s'ha dirigit al jutjat de Mallorca perquè en tramiti l'exhumació. De les restes s'extraurà l'ADN per comparar-ho amb el de la dona que ha presentat la reclamació. Si es demostra que March (mort el 1962) n'és el pare, aquesta podrà reclamar part de l'herència

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb