Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

Excursió per la Carretera vella de Pollença a Lluc.

camins | 01 Abril, 2007 13:43 |

Dia 22 d'Abril a les 9 30 ens veurem al pont Roma per realitzar l'excursió de Pollença a LLuc per la carretera vella.

 

Un altre punt de trobada serà al pi de son grua, a les 11 del mati, que és troba just al punt kilomètric 5,30 de la carretera Ma-10 Pollença a Lluc.

Veniu d'excursió per defensar l'obertura d'aquest camí públic.

Us i esperam a Tots.

 

 

Subvencions per tancar camins públics? i II.

camins | 31 Març, 2007 12:11 |

Al BOIB número 144 de 2005 i trobam altres dades interessants.

A lessubvencios del Programa Mallorca Oberta del 2005.

Dues finques que actualement tanquen  la carretera vella de Lluc foren beneficiades amb les subvencions, concretament foren Ca Na Borrass amb 1.582 euros i la finca de la Querencia amb 3.730 euros.

Per altre banda El Pujol també en fou beneficiat, amb 3.330 euros.

Una altre sorpresa és trobar-hi a Manacor la finca de Es fangar, amb un total de 26.859 euros.

Així doncs, pareix ser que el programa Mallorca Oberta del Consell Insular, serveix per premiar als tancadors de camins públics.

Subvencions per tancar camins públics?

camins | 30 Març, 2007 11:53 |

Des de la Plataforma Pro camins públics i oberts volem mostrar la nostra sorpresa per la localització de subvencions per part del Consell Insular de Mallorca a les finques de L'empeltada, La Querencia i Ca Na Borrassa, totes elles implicades en el tancament del camí públic de la Carretera Vella de Pollença a Lluc, aquestes subvencions es troben el el programa de subvencions del Consell Insular de Mallorca, anoment "programa Mallorca Oberta", tota una contradicció, quan veiem com aquestes subvencions són en ocasions atorgades pel tancament de finques.

La finca de l'Empeltada ha rebut subvencions a nom d'una societat anomenada Rustic-Rafal SL, i aquesta societat acumula en total 52.988 euros en subvencions del esmentat programa, 18.183 euros d'aquests per la finca de l'Empeltada, quan la finca està denunciada pel tancament de la carretera vell de Lluc.

La finca de "La Querencia" també una de les que tanca la carretera vell de Lluc, rep mitjançant una Societat Limitada, un total de 22.569 euros en subvencions de l'esmentat programa. Això o Trobem al BOIB número 116 de 17-8-2006.

La Finca de Ca Na Borrassa, per la seva banda rep en concepte de tancamet 4.884 euros d'aquestes subvencions.

Per més sorpreses mirau el BOIB 144 de 2005.

Camí de Ternelles, qui o regula?

camins | 23 Març, 2007 13:02 |

Desprès de aprovar una proposta de regulació clarament restricitva(màxim de 20 persones dia), el camí de Ternelles contiuna tancat i regulat per la propetat de la finca.

Des de la plataforma em pogut comprovar com en arribar a la barrera de la finca de ternelles, els guardes tenen instruccions de la propietat de limitar el pas a gent de Pollença, la gent de fora de Pollença segons els guardes, o ha de sol·licitar previament a la fundació March. sempre i quan no hi hagi la senyora de la finca (paraules textuals), en aquest cas, no permeten l'acces per un camí, classificat pel PGOU de Pollença com a camí públic peatonal, fet ratificat pel Tribunal suprem en sentència de Setembre del 2001.

Per tot això ens demanam, que espera l'ajuntament i el consell insular de Mallorca, per regular l'ús de aquest camí?

Camí vell de Lluc pel coll d'en patró.

camins | 20 Març, 2007 09:08 |

 El camí vell de Lluc pel Coll d'en patró a més, és l'enllaç entre el camí vell de pollença i el d'Alcúdia per accedir a Lluc. El seu inici coincideic amb el camí de can Bosch i el seu final amb el camí de Can Romí, prop de les cases de Can Romí.

Actualment es troba tancat o amb dificultat de pas a almenys 7 punts:Amb reixes, una barrera tancada prop de Can Alordes, portells i també cal dir que a la Finca de Can Guillo, s'ha alçat paret per tots els costats, impedint així el pas i furtant el camí.

A més en alguns llocs la vegetació ha tapat el camí.

Algunes ressenyas històriques ens indiquen el següent: "el primer camí de Pollença a Lluc que està documentat és de 1340. El traçat més antic que es coneix s'agafava vora l'església del roser Vell, pr Can Alordes i atravessant la Serra de la Coma pel Coll d'en Patró, seguia per Can Guilló, Can Serra i son Marc".

Nosaltres desprès d'un any de sol·licitar mitjançant una instància a l'Ajuntament de Pollença la seva recuperació, tornam demanar en aquesta ocasió publicament la recuperació d'aquest camí, que a més en gran part és empedrat, per tant gaudeix de valor patrimonial.

 

Recordatori: Demà membres de la plataforma parlaran a Radio Pollença 107.9 de la problemàtica de camins.

Conferència a càrrec de Toni Gorries.

camins | 08 Març, 2007 15:02 |

Amb el títol "Excursionisme i Camins", la secció de Muntanya del Club Pollença organitza la xerrada a càrrec de Antoni Gorries Duran, que tindra lloc al soló d'actes del Cluc Pollença el proper 30 de Març a les 21 hores.

Donada la feinada que du a terme en Toni, en quan a recerca de documentació arxivistica, per dotar de informació concluent als camins públics que es troben amb dificultat de pas, consideram prou interessant aquesta conferència,

 Així des de la plataforma, volem emplacar a tothom a assistir a aquesta convocatoria.

 

Dia 30 de Març a les 21 hores.

Al saló d'actes del club Pollença.

Carta al Batle de Pollença.

camins | 02 Març, 2007 12:00 |

Antoni Gorrias ha fet arribar aquesta interessant carta, dirigida al Batle de Pollença:

 

Desprès d'haver -li demanat per escrit que procedís a la seva obligació de fer complir el decret de batlia de data 25 de Maig de 2006, i fer obrir el tancament il·legal de la carretera vella de Pollença a Lluc, que hi ha a la finca de l'Empeltada, i no haver fet obrir, i per tant col·laborau amb la disciminació als discapacitats, que no podem fer ús d'una via pública mentre que els vianants si ho poden fer.

El vostre ajuntament entra dins la nòmina negra dels denunciats davant el defensor del poble per discriminació als discapacitats. Les properes mesures si continua la situació seran evidentment d'ordre juridiscional, doncs em neg rotundament a patir discriminacions dels meus drets fonamentals pel fet de ser discapacitat en un 76%.

El fet de no ser capaç de fer complir un decret de batlia en 8 mesos demostra una ineficàcia tremenda i una burla al nostre col·lectiu i a la llei 51/2003.

ës cert que el que desobeeix l'ordre d'obertura del tancament il·legal, i per tant responsable directe de la discriminació, tè certa responsabilitat en la construcció del centre de dia de Pollença?, si és així estam arreglats! Els infractors beneficiats, els febles discriminats...

Antoni Manual Gorrias Duran

Des de aquí, el nostre suport a Toni, persona que a més a fet una feinada en la trobada de documentació per certificar la titularitat pública de molts camins, i una excel·lent persona.

Recordar que el proper 30 de Març, serà al local del club Pollença a partir de les 21 hores, per impartir una conferència referent a excursionisme, organitzada per la secció de muntanya.

Neteja d'un camí de Muntanya. (25 de Febrer)

camins | 21 Febrer, 2007 11:00 |

 

El diumenge 25 de Febrer tendrà lloc una nova edició de la neteja d'un camí de muntanya. el llloc escollit és un tram del camí d'Alcúdia a Lluc, dins els municipis d'alcúdia i Pollença.

 Es tracta d'un tram d'uns 800 metres de camí, totalment cobert per la vegetació que impedeix poder transitar aquell ruta.

 

Els desplaçament ses faran amb cotxes particulars, i la concentració serà a les 9 hores a l'ermita de Crestatx (Carretera de Sa Pobla a Pollença). No cal portar ni berenar ni dinar.

Canvi climàtic

camins | 11 Febrer, 2007 12:38 |

 A l'article ja citat abans trobam alguns retalls que trobem interessants:

EL canvi climàtic " hauria de ser elevat, més enlà d'un debat científic, a un tema de seguretat nacional dels EUA" diuen els autors , Peter Schwartz, consultor de la CIA i cap de planificaci i Doug Randall, de Californai-based Global Network.

Sir John Houghton, que havia estat el principal executiu de l'Oficina Metereologica- i la primera figura veterana a comparar l'amenaça del canvi climàtic amb la que representa el terrorisme- va dir: "Si el pentàgon està llançanat aquest tipus de missatge,aleshores és que, en efecte, el document és important.

"Bush pot ignorar el pentàgon? Serà difícil fer deseparèixer un document així.

" Vet aquí un president que diu que el perill global és una mistificació i, a l'altre costat del riu Porimac, un Pentàgon que es prepara per guerres climàtiques. És realment paorós quan Bush comença a ignorar el seu propi govern en aquesta qüestió", va dir Rob Gueterbock, de Greenpeace.

 Randall va explicar a the observer que les possibles ramificacions d'un canvi climàtica ràpid crearien un caos global, " És una singular amenaça per a la seguretat nacional perquè no hi ha enemic al qual apuntar amb les teues pistoles i no podem controlar l'amenaça".

" Les conseqüències del canci climàtic per alguns països són increïbles. Sembla obvi que valdria la pena interrompre ´l'ús de combustibles fòssils".

 Symons que va abonar l'EPa (Envirinmental Protection Agency) en senyal de protesta per la interferència política, va dir que el fet d'amagar l'informe era un exemple més d'intents de la Casa Blanca per sepultar l'evidència del canvi climàtic. "És encara un altre motiu de per què aquest govern hauria de deixar d'amagar el cap sota l'ala en aquest assumpte".

Symons va dir que els estrests vinvles que l'administració Bush manté amb les poderoses companyies d'energia i petroli era vital per entendre per què el canvi climàtic és rebut amb escepticisme al despatx oval. "Aquesta administració està ignorant l'evidència per tal de fer contents un grapat de grans companyies de petroli i d'energia". Va afegir.

Aquests recull provenen d'un article publicat a The Observer

Canvi Climàtic

camins | 09 Febrer, 2007 14:07 |

 no té a veure amb camins, però pot ser interessant)

Ara el Pentàgon diu a Bush que el canvi climàtic ens destruirà

Article recollit a The Observer

Un informe secret adverteix del risc d'inundacions i de guerra nuclear. La Gran bretanya tindria un clima siberià d'aquí a uns 20 anys. L'amenaça pel món és més gran que el terrorisme.

MARK TOWNSED I PAUL HARRIS (NEW YORK).

El canvi clmàtic podria convertir-se, en els propers vin anys, en una catàstrofe que costés milions de vides en guerres i desastres naturals.

Un informe secret, amagat pel ministeri de Defensa dels Estats Units i al qual ha tingut accés The observer, adverteix que la majoria de ciutats europees seran inundades per l'efecte de les marees i que la gran Bretanya tindrà un clima Siberià passat l'any 2020. conflicte nuclear, grans sequeres, fam i revoltes generalitzades s'estendran per tot el món.

El document preveu que un canví climàtic sobtat podria portar el planeta al llindar de l'anarquia i podria fer néixer una amenaça nuclear per defensar i assegurar l'escàs menjar, l'aigua i les fonts d'energia. L'amenaça per l'estabilitat global eclipsa totalment la que suposa el terrorisme, diuen els pocs experts que han tingut accés al seu contingut.

 "Els disturbis i el conflicte seran trets habituals de la vida", conclou l¡anàlisi del pentàgon. "Novament, la guerra marcaria el rumb de la vida humana".

Els descobriments resulten humiliants per l'administració Bush, que ha negat sempre que el canvi climàtic arribés mai a existir. Els experts han dit que, per a un president que ha insistit que la defensa nacional és una prioritat, la lectura de l'informe hauria de resutar inquietant.

L'informe va ser encarregat per un influent conseller de Defensa del pentàgon, Andrew Marshall, que ha tingut una influència notable en el pensament militar dels EUA les tres ultimes dècades. Ell era l'home darrere la profunda remodelació que es realitza amb l'intenció de transformar la Defensa americana sota el secretari de Defensa Rumsfeld... (Contiunara)

Ternelles, zona pública restringida.

camins | 03 Febrer, 2007 21:03 |

Desprès de anys de veure com es restringia el pas a Ternelles, i desprès de veure com el consistori pollencí aprovaba per unanimitat una proposta de regulació feta pel regidor d'urbanisme a més d'actual conseller de patrimoni i posteriorment tramessa al Consell de Mallorca per ser inclosa dins el pla territorial, de reduïr a 20 persones dia les persones que poden transitar pel camí de ternelles, zona declarada d'ús públic pel Tribunal suprem, sentència on és demanava que es respectas l'ús idoni del camí (que consideram seria suficient fos declarat peatonal, sense altre restricció) ara veim com encara no es fa efectiva aquesta proposta, i molts excrusionistes van telefonant, primer a l'àrea de tursime de l'ajuntament, lavors els desvien a l'àrea de medi ambient, posteriorment a la de participació ciutadana,per acabar demanant permís a la fundació March.

Aquest article del mundo ens mostra bastant bé la situació actual:

Piden que se regule ya el paso por Ternelles

 Gabriela Corrazo

Pollença. Ante la falta de una regulación del uso del camino público de Ternelles, los excursionistas se quejan por no saber cuándo pueden pasar por el camí de Ternelles sin sobrepasar el cupo de 20 personas al dia fijado por el consell. En este sentido Alternativa Pollença EU-EV solicitan la pronta regulación y gestión por parte del consistorio del uso del emblemático camino. Los excursionistas se quejan de que no hay quien les informe desde el Ayuntamiento si las plazas fueron cubiertas, señaló ayer Pepe Garcia, coordinador de EU-EV.

 

La regulación actual establece que sólo 20 personas pueden pasar al día durante los días de semana por el camí de Ternelles y durante la epoca de cría del Voltor, entre Febrero y Mayo, el paso se limita a 20 personas sólo tres dias a la semana.

El consell puso fin el pasado verano a los 13 años de periplo judicial que han rodeado al camí de Ternelles. Dictaminó que el público podrá acceder a esta via, incluida en una de las más bellas fincas de la familia March, pero de forma restringida. La creación de una servidumbre de paso de restricciones fue el resultado de un sentencia del Tribunal supremo que resolvió una pugna entre el Ayuntamineto de Pollença, el Govern y la familia March de Manera salomónica.

 

Bé, vist això i desprès dels comentaris de alguns membres de l'equip de govern en quan a que des de la plataforma feim política, només contestar que donada la seva manca de voluntat en defensar per la seva part el patrimoni públic, ens veim obligats a fer una tasca per la que ells cobren i ens demanam on és la seva voluntad de defensar els interesos dels ciutadans.

Consideracions jurídiques sobre camins VI

camins | 02 Febrer, 2007 10:25 |

&. La recuperació d'ofici (art. 70 i 71 RBEL)

"art. 70.1: Las corporaciones Locales podrán recobrar por sí la tenencia de sus bienes de dominio público en qualquier momento".

"art 71.1: el Procedimiento para la recuperación de la posesión podrá iniciarse a través de las formas previstas en el art. 46".

"2. La recuperación en vía administrativa requerirá acuerdo previo de la Corporación, al que se acompañaran los documentos acreditativos de la posesión, salvo que se tratare de usurpaciones recientes".

"3. Este privilegio habilita a las corporaciones locales para que seutilicen todos los medios compulsorios legalemente admitidos , sin perjuicio de que si los hechos urbanísticos tienen apariencia de delito se pongan en conocimiento de la autoridad judicial".

 

Aquests articles regulen un instrument moly útil per a la defensa dels camins públics, com és la recuperació d'ofici per aprt de la mateixa Administració. HEm de significar que el que es recupera és la possessió del camí, sense cap tipus de pronunciament sobre la propietat. Amb aquest expedient l'Administració d'ofici, sense necessitat d'acudir als tribunals, com han de fer els particulars, pot remoure tancament de camins efectuats pels confrontants. A més, en el cas dels camins, com que som davant un bé d'ús públic, pot exercitar aquesta facultat en qualsevol moment, encara que faci més d'un any que s'ha produït el tancament. També s'ha d'advertir que com més temps es deixi passar, més probabilitats hi ha queno prosperi aquesta recuperació d'ofici, ja que es pot arribar a entendre que l'Administració ha consentit aquesta situació de tancament i, per tant, es veu privada d'aquesta prerrogativa tan privilegiada.

Consideracions jurídiques sobre camins V.

camins | 30 Gener, 2007 08:40 |

  Seguim amb alguns punts d'interès en la legislació de camins, en aquest cas:

5. L'espedient d'investigació.

Si la corporació té dubtes sobre la titularitat d'in camí, abans d'inscriure'l també pot iniciar l'espedient d'investigació (article 45 del Reglament de bés locals). Aquest procediment d'investigació és una bona eina per poder determinar els drets que els confrontants tenen sobre el camí, ja que sel's pot requerir perquè aportin els documents o més elements de prova, sobre els quals en fonamenten els drets (article 49,50 i 51 del RBEL).

Si la resolució de la investigació, previ informe del secretari de l'Ajuntament, és favorable a la consideració de públic del bé, se l'ha de taxar i incloure a l'inventari de béns municipals.

Carretera vella de LLuc, Oberta JA!

camins | 27 Gener, 2007 12:53 |

 El passat dijous 25 de Gener el plenari de l'Ajuntament de Pollença va aprovar per unanimitat a proposta del grup municipal del PSM, recuperar l'ús públic de tota la carretera vella de Pollença a Lluc.

Si bé aquest fet satisfa a totes les persones que defensen el bens comuns, val a dir que esperam que aquest acord siguí efectiu, i no quedi en paper banyat, dona't que ja el 25 de Maig de 2006 es va decretar l'obertura del camí a la finca de l'empeltada i això no va fer que el mateix autor del decret reclemas el compliment d'aquest.

 L'actual batle ha dit que abans de remetre aquests fets als jutjats, tendrà una reunió amb el propietari(no entenem qui és el propietari de un camí públic, pensavem era tot el poble), si bé entenem que no està de més tenir una reunió previa amb la persona que és propietari de la finca de l'empeltada, confrontant amb la carretera vella de Lluc.

Així mateix, confiam que aquests fets siguin resolts en la major celeritat possible, i si el propietari de l'empeltada segueix en la seva actitud de furtat un camí públic, l'Ajuntament de pollença actuii en consequència.

Consideracions jurídiques sobre camins IV

camins | 26 Gener, 2007 13:37 |

 

Seguim amb algunes dades d'interès

4. Inventari de béns de les corporacions locals.

 

Aquest control sobre els camins és per incorporarlos a l'INVENTARI DE BËNS DE LES ENTITATS LOCALS, inventari obligatori (article 17 del reglament de béns de les entitats locals) i regulat bàsicament a l'artivle 20.g de l'esmentat text, pel que fa als camins:

20,g) Tratándose de vías públicas, en el inventario deberán constar los datos necesarios para su individualización, con especial referencia a sus limites, longitud y anchura."

Respecte a l'inventari, hem d'esmentar que:

a( És un inventari purament administratiu. Serveix a la pròpia corporació per al control de bés, per tant, la seva inscripció no és constitutiva; no és necessària ni tampoc regulada; no cal cap tràmit d'informació pública per a inventeriar un béque, ja de fet, pertany a l'administració.

b) No té un suport físic determinat, per la qual cosa és possible incorporar plànols a l'expedient, que , en el cas dels camins, n'informen clarament del recorregut i les partions. Inventariar un camí sense establir clarament per in passa no és gaire efectiu, i a més en els casos d'alguns camins rurals que es poden fer desaparèixer amb certa facilitat. De tota forma, en el cas que algun confrontant no estigui d'acord amb el traçat del camí, pot reclamar a l'Administració que en realitzi la delimitació o la fitació (article 56 RBEL). També s'ha de dir que la fitació no és un requisit previ per inventarirar un bé immoble com els camins i, en aquest sentit, tenim la sentència del TS, de 28 d'Abril de 1989 : " El deslinde no es requisito previo para el acto de inclusión en el inventario".

c) El títol d'atribució del camí a la corporació municipal pot ser llei (article 609 del codi civil i 10 del RBEL) i, en aquest cas, són d'aplicació els citats articles 344 del codi civil i 74.1 del TRRL.

Per tant, quan ens trobam davant un camí que al públic i amb un ús general des de temps immemorial, podem presumir que estam davant un camí públic. Si, a més, tenim constància que l'Administració ha intervingut sobre ell, es reforça més la propietat pública del camí, encara que, com ja he dit, aquest darrer element no és tan decisiu com l'ús públic del camí i que estiguí obert al públic.

«Anterior   1 2 3 ... 12 13 14 15 16 17 18 19 20  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb