Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

SOBRE L’ORDRE JUDICIAL D’ADAPTAR EL PGOU AL PORN DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

camins | 07 Juny, 2020 10:12 |

Encara que no podem compartir els fonaments jurídics de l’Aute de 29 de maig emès per la sala de lo contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears referent a ordenar que el Ple municipal acordi l’aprovació inicial de la modificació del PGOU per a adaptar-lo al PORN, també s’ha de valorar positivament aquesta decisió per quan en la tramitació del procediment s’haurà de substanciar mitjançant els informes urbanístics, mediambientals i jurídics escaients com se pot adaptar el PGOU i la servitud de pas d’accés públic a la mar en ell establerta per la sentència del Tribunal Suprem del 18 d’octubre de 2001, també avalada per la sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 27 de febrer de 2015.


Imprescriptibilitat de la servitud de pas o d’accés a la mar


La sentencia del Tribunal Suprem de 27 de febrer és molt clara i taxativa sobre l’existència de l’establiment de la servitud de pas al PGOU. En el punt 2 del fonament de dret Segon diu: “La sentencia de instancia declara expresamente probado la aplicación del artículo 28 de la ley de costas y carece de sentido el problema de la falta de prueba.”. En el punt 3 del fonament de dret Segon també es diu que: “(...) No puede olvidarse que el Ayuntamiento demandado no ejercitó, en reconvención, la acción confesoria de servidumbre, simplemente se opuso a la acción negatoria ejercitada de contrario, por la ahora recurrente. Y se opuso, desde el principio alegando la aplicación del artículo 28 de la ley de costas.”

Per a major claredat, també cal citar de la mateixa sentència part del punt 2 del fonament de dret Tercer que diu: “(...) , no se trata de una servidumbre como la contempla el Código civil como derecho real en cosa ajena, sino que es una limitación a la propiedad, entendida ésta como función social delimitadora del contenido, que no precisa titulo alguno, ni una previa expropiación, sino meramente una declaración de su existencia "para asegurar el uso público marítimo-terrestre", como dice el artículo 28.2 de la citada ley de costas, existencia, como añade esta norma, como "previsión de suficientes accesos al mar".


Per tant, queda acreditat pel Tribunal Suprem que hi ha establerta al PGOU una servitud de pas o d’accés a la mar però sense que l’Ajuntament de Pollença hagi exercitat l’acció confessòria de servitud, és a dir, que no l’ha feta efectiva mitjançant l’expropiació dels terrenys per allà on transcorre el camí de Cala Castell.

Arribats en aquesta situació s’ha d’esmentar el que determina l’article 21 de la Llei de costes en l’apartat 1 sobre les limitacions a la propietat i les servituds: “(...), los terrenos colindantes con el dominio público marítimo-terrestre estarán sujetos a las limitaciones y servidumbres que se determinan en el presente título, prevaleciendo sobre la interposición de cualquier acción. Las servidumbres serán imprescriptibles en todo caso.

Així doncs, ens trobam davant una PRIMERA CONCLUSIÓ: Els regidors i regidores de l’Ajuntament de Pollença que votin la supressió de la servitud de pas o d’accés a la mar establerta al PGOU ferien un acte contrari a la Llei.


 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb