Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

Al·legacions al Pla Especial d’ordenació i protecció de la Ruta de Pedra en Sec.

camins | 26 Març, 2015 10:33 |

Segons el vist a l’Aprovació inicial del Pla Especial d’ordenació i protecció de la Ruta de Pedra en Sec, es valora la recuperació del viari tradicional fent ús de camins de titularitat pública, fet que compartim totalment, però hi veiem unes contradiccions no justificades, en l’Etapa 7 Tram 18 , on diu:

-Final es Canyeret

  • Observacions : Camí de nova creació”

En els Planols: Etapa 7, trams 17 i 18 la Ruta a més d’anar per uns terrenys privats , travessa el torrent de Son Marc amb un pont , que tal com esta dibuixat al plànol, no ho fa perpendicularment , si nó que ho fa en paral·lel i fins el final de la finca La Querencia.

 

 (Segueix)

Reclamació posterior a la sentència camí de Ternelles.

camins | 18 Març, 2015 10:31 |


Desprès de revisar la darrera sentència del camí de Ternelles, hemdecidit fer aquesta reclamació als pressupostos municipals:
 
 ANTECEDENTS


1.- L’Ajuntament Ple en sessió del 23 de maig de 1990, en el tràmit d’esmena de deficiències del Pla General d’Urbanisme, va esmenar l’establiment d’unes servituds de pas sobre sis camins que conduïen a llocs singulars de la costa i del territori. L’esmena va constar en canviar la servitud de pas general prevista en l’Aprovació provisional de data 11 d’agost de 1989 a només l’ús peatonal, suprimint per tant l’ús rodat, i també amb la previsió de les despeses per a l’establiment de les servituds. Aquestes determinacions van quedar reflexades en els documents de la Memòria Justificativa, el Programa d’Actuació, l’Estudi Econòmic Financer i els Plànols del PGOU.

 

Posteriorment, en l’Aprovació Definitiva del PGOU, en la sessió de la Comissió Provincial d’Urbanisme de 14 de setembre de 1990, mitjançant la prescripció 6è, es va ordenar que: Los accesos a la costa Norte deben continuar siendo privados en defensa de sus valores ambientales”.


Després que l’Ajuntament impugnés l’esmentada prescripció en via administrativa i contenciosa administrativa, finalment mitjançant sentència del Tribunal Suprem de data 18 d’octubre de 2001, es va resoldre anular la prescripció 6è de la CPU, i : “5.- Devolver las actuaciones para que respetando el acuerdo tomado por el Ayuntamiento de Pollensa se le adicionen las determinaciones precisas para asegurar el uso público idóneo de los bienes afectados por la resolución impugnada”.


Vist que l’Ajuntament no va presentat Recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem en la sentència recaiguda sobre la titularitat del camí de Cala Castell, cal ja fer efectiva l’establiment de la servitud de pas per a vianants prevista en el PGOU de 1990 sobre als camí de Cala Castell.


A la pàgina 18 de l’Estudi Econòmic Financer, aprovat en l’acord de l’Ajuntament Ple de dia 23 de maig de 1990, ja esmentat més amunt, hi havia quantificades les despeses per a l’establiment de les servituds, les quals afectaven a 29,9 Km. de longitud de camins amb una despesa global de 44,8 milions de pts., el que representava un cost de 1,5 milions per Km., es a dir, 9.000 €/Km.


La longitud del Camí de Cala Castell es aproximadament de 7,5 Km., el que representaria unes despeses de 67.500 € de 1990.



Per l’exposat, i per tercer any consecutiu RECLAMAM:


Que s’incorpori a l’apartat de despeses del Pressupost per a 2015 les quantitats suficients per a l’efectivitat de la servitud de pas sobre el camí de Cala Castell, actuació programada en el PGOU de Pollença de 1990.


 (Segueix)

Servitud de pas al camí de ternelles.

camins | 05 Març, 2015 14:34 |

La Sala Civil del Tribunal Suprem ha confirmat la servitud de pas d'accés al mar a favor de l'Ajuntament de Pollença a la zona coneguda com Ternelles en rebutjar el recurs de cassació plantejat per l'empresa Menani propietària de les finques.

 La sentència del Suprem ratifica la dictada per l'Audiència de Palma el febrer de 2013, que va confirmar al seu torn la decisió anterior d'un Jutjat de Primera Instància número 2 d'Inca, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Balears.

Els amos de la finca de Ternelles van recórrer davant el Suprem i van sol·licitar que declarés les quatre finques que el formen són propietat exclusiva de Menani, sense que discorri per elles "camí que no sigui de la seva propietat" ni cap ús públic o amb servitud de pas a favor de l'Ajuntament.

El Suprem recorda que l'accés al mar, com a limitació de la propietat, es pot establir per declaració de l'autoritat administrativa sense necessitat de procediment d'expropiació, com va fer en 2010 l'Ajuntament de Pollença en constituir servitud de pas de vianants fins al castell del Rei i cala Castell, amb limitacions com un màxim de 20 persones diàries.

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb