Camins públics i oberts

Aquest diari neix amb l'objectiu de donar a coneixer la problemàtica dels camins que tenen problemes de pas, sia per les males intencions d'alguns veins, que s'els volen fer seus, sia per la deixadesa municipal, que ho permet. Podeu contacta-nos a l'adreça publics.i.oberts@gmail.com

Consideracions jurídiques sobre camins V.

camins | 30 Gener, 2007 08:40 |

  Seguim amb alguns punts d'interès en la legislació de camins, en aquest cas:

5. L'espedient d'investigació.

Si la corporació té dubtes sobre la titularitat d'in camí, abans d'inscriure'l també pot iniciar l'espedient d'investigació (article 45 del Reglament de bés locals). Aquest procediment d'investigació és una bona eina per poder determinar els drets que els confrontants tenen sobre el camí, ja que sel's pot requerir perquè aportin els documents o més elements de prova, sobre els quals en fonamenten els drets (article 49,50 i 51 del RBEL).

Si la resolució de la investigació, previ informe del secretari de l'Ajuntament, és favorable a la consideració de públic del bé, se l'ha de taxar i incloure a l'inventari de béns municipals.

Carretera vella de LLuc, Oberta JA!

camins | 27 Gener, 2007 12:53 |

 El passat dijous 25 de Gener el plenari de l'Ajuntament de Pollença va aprovar per unanimitat a proposta del grup municipal del PSM, recuperar l'ús públic de tota la carretera vella de Pollença a Lluc.

Si bé aquest fet satisfa a totes les persones que defensen el bens comuns, val a dir que esperam que aquest acord siguí efectiu, i no quedi en paper banyat, dona't que ja el 25 de Maig de 2006 es va decretar l'obertura del camí a la finca de l'empeltada i això no va fer que el mateix autor del decret reclemas el compliment d'aquest.

 L'actual batle ha dit que abans de remetre aquests fets als jutjats, tendrà una reunió amb el propietari(no entenem qui és el propietari de un camí públic, pensavem era tot el poble), si bé entenem que no està de més tenir una reunió previa amb la persona que és propietari de la finca de l'empeltada, confrontant amb la carretera vella de Lluc.

Així mateix, confiam que aquests fets siguin resolts en la major celeritat possible, i si el propietari de l'empeltada segueix en la seva actitud de furtat un camí públic, l'Ajuntament de pollença actuii en consequència.

Consideracions jurídiques sobre camins IV

camins | 26 Gener, 2007 13:37 |

 

Seguim amb algunes dades d'interès

4. Inventari de béns de les corporacions locals.

 

Aquest control sobre els camins és per incorporarlos a l'INVENTARI DE BËNS DE LES ENTITATS LOCALS, inventari obligatori (article 17 del reglament de béns de les entitats locals) i regulat bàsicament a l'artivle 20.g de l'esmentat text, pel que fa als camins:

20,g) Tratándose de vías públicas, en el inventario deberán constar los datos necesarios para su individualización, con especial referencia a sus limites, longitud y anchura."

Respecte a l'inventari, hem d'esmentar que:

a( És un inventari purament administratiu. Serveix a la pròpia corporació per al control de bés, per tant, la seva inscripció no és constitutiva; no és necessària ni tampoc regulada; no cal cap tràmit d'informació pública per a inventeriar un béque, ja de fet, pertany a l'administració.

b) No té un suport físic determinat, per la qual cosa és possible incorporar plànols a l'expedient, que , en el cas dels camins, n'informen clarament del recorregut i les partions. Inventariar un camí sense establir clarament per in passa no és gaire efectiu, i a més en els casos d'alguns camins rurals que es poden fer desaparèixer amb certa facilitat. De tota forma, en el cas que algun confrontant no estigui d'acord amb el traçat del camí, pot reclamar a l'Administració que en realitzi la delimitació o la fitació (article 56 RBEL). També s'ha de dir que la fitació no és un requisit previ per inventarirar un bé immoble com els camins i, en aquest sentit, tenim la sentència del TS, de 28 d'Abril de 1989 : " El deslinde no es requisito previo para el acto de inclusión en el inventario".

c) El títol d'atribució del camí a la corporació municipal pot ser llei (article 609 del codi civil i 10 del RBEL) i, en aquest cas, són d'aplicació els citats articles 344 del codi civil i 74.1 del TRRL.

Per tant, quan ens trobam davant un camí que al públic i amb un ús general des de temps immemorial, podem presumir que estam davant un camí públic. Si, a més, tenim constància que l'Administració ha intervingut sobre ell, es reforça més la propietat pública del camí, encara que, com ja he dit, aquest darrer element no és tan decisiu com l'ús públic del camí i que estiguí obert al públic.

Neteja d’un camí de muntanya. (25 de febrer)

camins | 24 Gener, 2007 16:36 |

El diumenge 25 de febrer tendrà lloc una nova edició de la neteja d’un camí de muntanya.

El lloc escollit per enguany és un tram del camí d’Alcúdia a Lluc, dins els municipis d’Alcúdia i Pollença. Es tracta d’un tram d’uns 800 metres de camí, totalment cobert per la vegetació que impedeix poder transitar aquesta bella ruta.

 (Segueix)

Carretera vella de LLuc

camins | 23 Gener, 2007 20:49 |

El 5 de Desembre de 1907 l'ajuntament de pollença, mitjançant el seu batle Sebastià Vives agraia al Diputat Provincial i també veí de Pollença, per l'interès mostrat per realitzar els estudis de la nova carretera de Lluc, que actualment és la carretera vella de Lluc.

Actualment, i desprès de veuré com s'ha tancat aquest camí públic per el propietari de la finca de l'empeltada, desconeixem si es pot trobar cap carta del batle Tomeu ciofre al Conseller de patrimoni senyor Joan cerdà Rull, però si que sabem que entre totdos no hi ha hagut cap divergència per adjudicar les obres del centre de dia de Pollença a la mateixa persona que tanca un camí públic, i ens demanam, tant poder té el furtador de camins Rafel Morro, per obtenir aquest tracte de favor per part d'aquests dos polítics?

Consideracions jurídiques sobre camins III

camins | 22 Gener, 2007 08:47 |

 

3. Accés al registre de la propietat..

 

L'article 5.2 del Reglament hipotecari estableix "no obstante lo dispuesto en el artículo anterio, quedan exceptuados de inscripción:

"2a Los bienes municipales y provinciales de dominio y uso público conforme a la legislación especial".

Per tant, no són inscriptibles els bés municipals d'ús públic, entre els quals hi ha, d'acord amb el ja esmentat article 74.1 del TRRL, els camins. En aquest sentit, tenim la sentència del Tribunal Suprem, del 23 de Setembre de 1980, la qual afirma: "Una via municipal de uso público no necesita constar en el Registro de la Propiedad para ser eficaz, frenta a todo, tal como se desprende de su naturaleza jurídico-pública (Extra comercio) consagrada en el articulo 188 y concordantes Ley de regimen local en armonia con lo dispuesto en el articulo 5 RH".

Tamé hem de dir que el fet que un camí consti com a privat dins la descripció registral d'una finca no és element decisiu, ja que la fe pública registral no empara la descripció de la realitat física inscrita.

Per tant, i davant la impossibilitat d'accés al Registre de la Propietat, encara es reforÇa més la necessitat de controlar i protegir aquestes vies. 

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES SOBRE CAMINS II

camins | 20 Gener, 2007 23:31 |

Seguim amb algunes ressenyes d'inte`res referens a camins.

2. RÈGIM JURÍDIC DELS CAMINS PÚBLICS.

 Els camins, com a bens d'ús públics, sín inalianables, inembargables i imprescriptibles (article 80 de la LBRL).

D'aquests tres elements el que ara més ens interessa, pel que fa als camins, és el fet de la seva imprescriptibilitat, ja que evita que els propietaris pel fet de tancar el camí durant un determinat temps puguin arribar a adquirir-ne la propietat per prescripció adquisitiva (usucapió). L'única excepció a aquesta afirmació és l'aplicació de l'article 8.5 de l'antic Reglament de bens de l'any 1955, article que preveu una desafectació tàcita d'un bé d'ús públic pel transcurs de 25 anys, i que, per tant, a partir de tal data, es pot usucapir. Però el cert és que la dubtosa constitucionalitat d'aquest article - que de fet va contra del que dia l'antiga Llei de règim local de l'any 1955-, la seva derogació pel nou Regalment de béns de l'any 1986 i els llargs terminis que estableix el fan pràcticament inaplicable.

Consideracions jurídiques sobre els camins I.

camins | 20 Gener, 2007 13:05 |

Obrim aquest esp´ai en que podreu trobar algunes ressenyes interessants en quan a la reglementació que afecta als camins públics.

 

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES SOBRE ELS CAMINS

1. LA PROPIETAT DELS CAMINS PÚBLICS

DEFINICIÓ

A l'hora de parlar de la propietat dels camins públics ens hem de remetre als articles 344 del codi civil i 74.1 del text refós de regim local:

Article 344 del codi civil: "Son bienes de uso público, en las provincias y los pueblos, los caminos provinciales y los vecinales, las plazas, calles, fuentes y aguas públicas, los paseos y las obras publicas de servicio general, costeados por los mismos pueblos o provincias".

Article 74 del text refós de regim local : " Són bienes de uso público local los caminos y carreteras, plazas, calles, paseos, parques, aguas, fuentes, canales, puentes y demás obras públicas de aprovechamiento o utilización generales cuya conservación y policia sean de la competència de la entidad local".

Aquests dos articles defineixen els camins públics quan tenen un ús públic o general i són competència de l'entitat local, o hi ha hagut una intervenció d'aquesta entitat en exercitar les funcions de conservació i policia sobre aquests. D'aquests dos elements, el més important és el seu ús públic i, en aquest sentit, podem citar la sentència del TS, de 3 de Juliol de 1961 (article 2.984): "para que un camino rural sea de dominio público no es necesario que tal via tenga, por su origen y condiciones de sostenimiento, las características de una obra pública, a la que haya de aplicar la especial legislación sobre carreteras o caminos vecinales; se ha probado el uso público inmemorial, y nos justifica el carácter o condición de pivado". també és evident que, dins aquesta definició de l'article 344 del CC, també i entren aquells camins de muntanya i rurals, sempre i quan hi hagi les circumstàncies esmentades anteriorment: ús públic i que la conservació sigui competència de l?administració (sentència del TS, de Juliol de 1981, art.3241).

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb